Potser el cas més paradigmàtics, que es pot considerar una autèntica història d'èxit, és la recuperació del trencalòs. De les 5 parelles mal comptades s'ha passat a una població de gairebé 50 parelles. El projecte de reintroducció va consistir en un sòlid programa de protecció i vigilància dels nius i sobretot l'establiment de canyets on es deixen els animals morts de les granges i despulles d'escorxador per als carronyaires.

La recuperació ha estat espectacular!

Altres ocells, com l'arpella cendrosa (també conegut com esparver cendrós) es van recuperar gràcies a la protecció dels nius. Aquest rapinyaire de zones obertes, cria al mig dels camps de cereal, amb la mala fortuna que quan toca la sega els pollets encara no han sortit del niu. No cal dir que la sega del sembrat elimina tots els pollets. Per recuperar aquesta espècie, es localitzen els nius cada temporada i s'informa al pagès que deixi un perímetre al costat del niu sense segar i se l'indemnitza corresponentment. De 2 parelles, hem passat a 88!

Un altre cas d'èxit!

El xoriguer petit és el falcó més menut de Catalunya,  l'únic que emigra durant l'hivern i també l'únic que cria en colònies. Viu als espais oberts, com els secans de la Plana de Lleida. Va desaparèixer de Catalunya i per la seva recuperació ha estat fonamental la construcció de torres de cria, construccions dissenyades especialment perquè s'hi estableixi aquest petit falcó.

Actualment tenim unes 120 parelles entre la Plana de Lleida i l'Alt Empordà.

Catalunya és l'únic lloc on viuen els quatre voltors europeus: el voltor comú, el trencalòs, el voltor negre i l'aufrany. La feina que fan aquesta pandilla eliminant cadàvers tant d'animals salvatges com domèstics és impagable.

Aquest fet ha estat possible gràcies a la xarxa de canyets establerta per l'administració i particulars al llarg de tot el Pirineu i Prepirineu, i sobretot a l 'exitós projecte de reintroducció del voltor negre: qualsevol sap que un póker sempre guanya a un trio!!